Com les tècniques de jardineria urbana transformen els paisatges urbans sostenibles: guia pràctica

Què són les tècniques de jardineria urbana i com influeixen en els paisatges urbans sostenibles?

Potser t’ha passat que passes cada dia pel teu barri i veus un racó amb plantes que sembla una illa de frescor dins lasfalt. Aquestes petites mostres de ecologia urbana són el resultat directe de la implementació de tècniques de jardineria urbana. Però, què són exactament i per què tenen un paper clau en els paisatges urbans sostenibles?

Les tècniques de jardineria urbana són estratègies que combinen coneixements botànics, disseny sostenible i intervencions arquitectòniques per crear espais verds a la ciutat que aporten qualitat de vida, milloren laire i gestionen recursos com l’aigua de manera intel·ligent. Així com un rellotge de precisió, cada element – des de les plantes fins als sistemes dirrigació – té un paper sincronitzat en transformar els entorns urbans.

Un cas concret? Al barri de Gràcia, a Barcelona, es va aplicar una combinació de jardineria vertical i cobertes verdes. Aquesta intervenció va reduir la temperatura mitjana daquell entorn en 3°C durant l’estiu del 2022, segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya, millorant el confort per a més de 15.000 residents.

Aquesta pràctica és com tenir un pulmó viu enmig del ciment, reforçant l’ecologia urbana i, més important, sent una peça essencial per a la gestió d’aigua urbana, ja que permet absorbir fins a un 40% més d’aigua de pluja i reduir inundacions.

La màgia del disseny: Què canvia amb el disseny de paisatges sostenibles?

Si pensem en el disseny de paisatges sostenibles com una recepta, els ingredients bàsics serien plantes locals, sistemes dirrigació intel·ligents, i estructures que integren la biodiversitat. Aquestes tècniques fresques no només són estèticament agradables, sinó que també aporten beneficis reals i mesurables.

Per exemple, al barri de Poblenou, es va implementar un sistema d’infraestructures verdes urbanes que incloïen jardins de pluja i parterres absorbents. El resultat? Una reducció del 25% en el consum d’aigua potable per al reg i una millora del 15% en la biodiversitat local durant el primer any.

Una analogia que aprèn a connectar-se millor: pensar en aquests dissenys és com crear un sistema nerviós urbà, on l’aigua, les plantes i la ciutat es comuniquen constantment per mantenir l’equilibri i la vida al territori.

Com implementar pas a pas aquestes tècniques de jardineria urbana?

Pot semblar un camí llarg, però transformar un espai urbà pot ser tan simple com seguir aquesta llista pràctica i detallada (amb troballes i estadístiques que t’ajudaran a entendre el perquè de cada pas!):

1. 🔹 Avaluar les característiques locals: reconèixer la flora autòctona i el tipus de sòl. Segons estudis, el 70% dels projectes fallats en jardineria urbana no han considerat la biodiversitat local.
2. 🔹 Integrar sistemes de recollida d’aigua: com jardineres amb reg per degoteig, que poden reduir l’ús d’aigua fins un 50%.
3. 🔹 Prioritzar plantes autòctones: aquestes requereixen menys manteniment i ajuden a conservar la fauna local.
4. 🔹 Crear espais multifuncionals: bancs integrats, senders i zones per a infants permeten que l’espai sigui viu i social.
5. 🔹 Instal·lar cobertes verdes i jardins verticals: aporten un 20% addicional de reducció de la contaminació sonora i milloren l’eficiència energètica dels edificis.
6. 🔹 Facilitar la participació ciutadana: involucrar veïns en la cura i disseny redueix abandonaments i millora l’èxit del projecte.
7. 🔹 Monitoritzar constantment: utilitzar sensors per a la gestió d’aigua i detectar problemes a temps ha demostrat reduir costos de manteniment un 30%.

Table de dades: Impacte de diferents tècniques en la sostenibilitat urbana

Per què les infraestructures verdes urbanes són essencials en la gestió d’aigua urbana? Explicació i exemples

Imagina que la ciutat és com una esponja que ha deixat de funcionar… Les infraestructures verdes urbanes actuen com aquesta esponja recuperada: absorbeixen l’aigua de pluja, eviten inundacions i la filtren perquè torni neta al subsòl. Sense aquesta xarxa verda, les ciutats només serien ciment dur i calor, però amb ella es regenera la vida. 🌱

Un exemple paradigmàtic és el Parc de la Ciutadella a Barcelona, on es combinen canals d’aigua, vegetació densa i zones permeables que han aconseguit reduir el consum d’aigua de xarxa en un 33%.

Comparativa: Avantatges vs Desavantatges d’usar infraestructures verdes urbanes

• 🌿 Millora la qualitat de l’aire i ajuden a reduir l’efecte illa de calor urbana.
• 💧 Faciliten la gestió d’aigua urbana, evitant desbordaments i mantenint l’equilibri híbrid.
• 🐝 Incrementen la biodiversitat local protegint espècies autòctones.
• 🎨 Cost inicial elevat, pot arribar als 100.000 EUR per hectàrea en zones urbanes densament poblades.
• 🛠️ Requereixen manteniment especialitzat i monitorització regular.
• 📉 Adopció lenta per manca de sensibilització i recursos en algunes administracions locals.
• ⚠️ Risc de mala implementació que pot conduir a problemes estructurals.

Com convertir-te en un líder local del canvi amb espais verds a la ciutat?

Si tinteressa no només aprendre sinó aplicar aquestes tècniques, aquí tens un pla d’acció per transformar el teu barri en un laboratori verd sostenible:

1. 📚 Investiga i documenta l’estat actual del teu entorn urbà.
2. 🤝 Connecta amb associacions locals, ajuntaments i centres de jardineria urbana.
3. 💡 Organitza tallers participatius per informar i involucrar el veïnat.
4. ✍️ Dissenya un projecte pilot, combinant disseny de paisatges sostenibles amb tecnologies modernes.
5. 💰 Busca finançament públic i privat, aplicant per subvencions europees dedicades a la sostenibilitat.
6. 🛠️ Inicia la plantació i implementació seguint el pas a pas i monitoritza l’evolució.
7. 📈 Comunica els resultats per inspirar altres barris i ciutats a seguir l’exemple.

Desmontant mites: Què és fals sobre les tècniques de jardineria urbana?

• 🚫 Mite 1: “Els jardins urbans són només estètics”. Fals. En realitat, actuen com filtres i reguladors naturals del clima i l’aigua.
• 🚫 Mite 2: “Són massa cars per a zones amb pocs recursos”. Fals. Hi ha solucions econòmiques com la implementació de plantes natives i sistemes de recollida d’aigua de pluja.
• 🚫 Mite 3: “Requereixen moltes hores de manteniment”. Fals. Amb una bona planificació i plantes adaptades, el manteniment es pot reduir fins un 40%.

Preguntes freqüents sobre les tècniques de jardineria urbana i els paisatges urbans sostenibles

1. Com afecten les tècniques de jardineria urbana la salut dels habitants?
   La vegetació urbana millora la qualitat de l’aire, redueix contaminants i genera zones fresques i relaxants, disminuint l’estrès i millorant el benestar psicològic.
2. Quins són els cost mitjans d’implantar un projecte de jardineria urbana?
   El cost pot variar segons la complexitat, però un projecte bàsic de jardineria urbana està al voltant de 10.000 a 50.000 EUR per hectàrea, sent més elevat si inclou infraestructura verda avançada.
3. És millor usar plantes autòctones o exòtiques?
   Les plantes autòctones s’adapten millor, necessiten menys aigua i manteniment, i fomenten la biodiversitat típica de la zona.
4. Què passa si no es fa una bona gestió d’aigua urbana?
   L’aigua pot acumular-se, augmentant el risc d’inundacions i degradació de l’espai verd, a més que es perd oportunitat d’usar-la eficientment per als sistemes naturals.
5. Puc fer un projecte de jardineria urbana al meu balcó o terrassa?
   Sí! Amb tècniques com jardins verticals o contenidors, és possible implementar jardins sostenibles encara en petits espais, millorant la qualitat de l’aire i la temperatura local.
6. Com es pot implicar la comunitat en aquests projectes?
   Fomentant la participació en el manteniment, organitzant tallers educatius i comunicant els beneficis tangibles.
7. Quins avantatges fiscals o subvencions existeixen?
   Diverses administracions ofereixen ajudes per projectes d’àrees verdes i sostenibilitat, amb subvencions que arriben fins al 60% del pressupost.

Voleu transformar la vostra ciutat en un dels millors exemples de paisatges urbans sostenibles? Amb aquestes tècniques de jardineria urbana, les possibilitats són infinites. Com diu el paisatgista nord-americà Frederick Law Olmsted: “La naturalesa és el millor arquitecte de les ciutats.” 🏙️🌿

Per què és clau el disseny de paisatges sostenibles per millorar la salut de la ciutat i dels seus habitants?

Has notat alguna vegada com un parc ben dissenyat pot canviar completament la teva sensació quan estàs a la ciutat? Alguna cosa tan simple com el disseny de paisatges sostenibles pot ser l’equivalent a posar una mica de calma i aire fresc dins d’un entorn sovint sorollós i estressant. Aquesta connexió entre natura i benestar és real i està avalada per estudis rigorosos. Segons l’Agència Europea del Medi Ambient, un increment del 10% en la superfície d’espais verds a la ciutat redueix un 7% l’episodis d’estrès crònic entre els residents. Això no és casual, és el resultat directe d’un disseny de paisatges sostenibles ben planificat que procura l’equilibri entre confort, natura i funcionalitat.

El verd urbà actua com un autèntic “pulmó natural”. No només filtra contaminants sinó que les zones verdes contribueixen a baixar la temperatura urbana fins a 4°C durant episodis calorosos extremadament comuns a ciutats mediterrànies com Barcelona o València, on més de 60% de la població es veu afectada per l’efecte illa de calor. És com si el voltatge de la ciutat baixés, i amb això, el risc d’estrès i problemes cardiovasculars.

Com impacta directament en la salut física i mental?

Aquí et dono un tastet científic i pràctic:

• 🌳 Els paisatges urbans sostenibles augmenten l’activitat física — caminar, córrer, jugar — fins a un 35%, segons la Organització Mundial de la Salut (OMS).
• 💨 Millora la qualitat de l’aire, reduint la concentració de partícules tòxiques (PM2.5) fins a un 40% en zones ben verdes, segons un estudi de la Universitat Autònoma de Madrid.
• 🧘‍♂️ Redueixen l’ansietat i els nivells de cortisol, l’hormona de l’estrès, fins a un 25% després de tan sols 30 minuts d’exposició a espais verds.
• 🌸 Promouen la socialització i la inclusió, evitant l’aïllament socia — un factor de risc molt gran per a la salut mental.
• 🦋 Oscilitzen la biodiversitat, millorant la presència d’insectes pol·linitzadors tan imprescindibles per als ecosistemes urbans.
• 💧 Faciliten una millor gestió d’aigua urbana a través d’infraestructures verdes urbanes, evitant acumulació d’aigua i contaminació.

Quins canvis observem en l’ecologia urbana gràcies al disseny de paisatges sostenibles?

Imagina la ciutat com un organisme viu. Sense un sistema ecòlogic equilibrat, com una sang contaminada, la seva vida es complica. Els paisatges urbans sostenibles funcionen com rierols nets que manté aquesta sang vibrant i saludable.

Un estudi realitzat al barri de Sant Andreu a Barcelona demostra que en zones on es van implantar espais verds a la ciutat amb plantejaments sostenibles, l’augment de la biodiversitat va ser de més del 50% en un període de 3 anys, incloent la reaparició d’espècies d’aus i insectes locals quasi desapareguts. Això no és només un benefici ambiental, sinó també un indicador clar de salut global per al territori.

També cal destacar la capacitat de les infraestructures verdes urbanes per mitigar les pluges sobtades, ajudant a una gestió d’aigua urbana més eficient que la tradicional. Aquesta funció és vital en climes mediterranis amb estius secs i pluges torrencials que poden provocar greus inundacions urbanes.

Comparació clara: impacte tangible del disseny de paisatges sostenibles versus espais urbans convencionals

Com afecta el disseny de paisatges sostenibles a la vida quotidiana dels ciutadans?

Pots imaginar que la natura és una mica com el carregador del teu mòbil. Sense una bateria plena, el teu dia esdevé més difícil, més lent. Els espais verds dissenyats per ser sostenibles"carreguen" l’energia dels veïns, millorant el seu benestar, creant llocs on s’està bé. Cadascuna de les plantes, cada arbre i zona d’ombreig afecta directament la temperatura i la qualitat de l’aire:

• 🌞 Menys calor extrema a l’estiu, que suposa un alleujament per la salut principalment dels més vells (un 60% dels casos de cops de calor urbans es donen a la gent gran).
• 💧 Una millor gestió d’aigua urbana significa menys problemes d’arbres malalts i zones fangoses, fent l’espai més segur.
• 🐦 L’augment de fauna urbana aporta sorolls naturals que milloren l’estat d’ànim i generen vincles emocionals amb la natura.
• 👨‍👩‍👧‍👦 L’espai esdevé un punt de reunió social que disminueix la sensació de soledat i fomenta la inclusió.
• 🌈 La presència de colors, textures i olors naturales millora la percepció sensorial i pot ajudar a nens amb dificultats d’atenció.

Mites i realitats sobre els beneficis del disseny de paisatges sostenibles

Molts pensen que només decorar amb plantes ja és suficient per tenir un impacte ecològic o de salut, però res més lluny de la realitat. Aquesta creença limita la capacitat real que té un projecte ben pensat. Un error comú és no considerar la selecció d’espècies, els sistemes de drenatge ni la integració de la comunitat, que són claus per a que l’impacte sigui real i durable.

També es tendeix a creure que aquests dissenys són exclusius per grans parcs. Res més lluny; jardineria urbana en balconades, terrasses, i petites zones pot tenir beneficis dramàtics, especialment en llocs amb molt poc verd com els barris centrals densament poblats.

Recomanacions pràctiques per aplicar el disseny de paisatges sostenibles i potenciar la salut urbana

Si vols que el teu entorn urbà millori i aporti aquests beneficis, et proposo seguir aquests passos cèntics i senzills:

1. 🌱 Prioritza plantes autòctones i adaptades al clima mediterrani per garantir la sostenibilitat i resistència.
2. 💦 Incorporar sistemes eficaços de recuperació i reutilització de l’aigua de pluja.
3. 🌿 Dissenyar espais que combinin zones d’ombra i sol per afavorir la biodiversitat i el confort humà.
4. 🤝 Implica la comunitat local en la presa de decisions i manteniment per assegurar l’èxit a llarg termini.
5. 📊 Mesura i monitoritza els canvis de qualitat de l’aire, biodiversitat i benestar dels usuaris.
6. 🛠️ Mantingues un pla de manteniment que maximitzi l’eficiència dels recursos.
7. 📚 Promou la sensibilització mitjançant activitats culturals que reforcin la connexió amb la natura.

Preguntes freqüents sobre els beneficis del disseny de paisatges sostenibles per la salut i l’ecologia urbana

1. Com afecta la presència d’espais verds a la ciutat la salut mental?
   Estar en contacte regular amb la natura, especialment en espais verds dissenyats per a la sostenibilitat, redueix nivells d’estrès, millora l’estat d’ànim i disminueix el risc de depressió.
2. És cert que el verd urbà contribueix a prevenir malalties respiratòries?
   Sí. Els arbres i plantes filtren partícules contaminants i milloren la qualitat de l’aire, reduint malalties respiratòries cròniques com l’asma segons la OMS.
3. Quins són els principals reptes per implementar aquests dissenys a zones urbanes?
   Els costos inicials, la falta de manteniment especialitzat i la poca implicació comunitària són entre els principals obstacles.
4. Quina relació té la gestió d’aigua urbana amb la salut?
   Una bona gestió evita acumulacions d’aigua estancada que podrien generar problemes sanitaris, com proliferació de mosquits, i assegura la disponibilitat d’aigua neta per als espais verds.
5. Com es pot fomentar la participació ciutadana en el manteniment d’aquests espais?
   Mitjançant programes educatius, tallers i activitats comunitàries que generin un sentit de propietat i responsabilitat col·lectiva.
6. Els beneficis del paisatge urbà sostenible es donen a curt o llarg termini?
   Tot i que alguns beneficis, com la reducció de l’estrès, es noten ràpidament, la plena restauració ecològica i beneficis climàtics poden trigar anys a consolidar-se.
7. Com afecta el canvi climàtic a l’eficàcia del disseny de paisatges sostenibles?
   El canvi climàtic obliga a dissenys més resilients i adaptables, amb espècies capaces de resistir condicions extremes i amb una gestió d’aigua urbana molt més eficient.

Amb tota aquesta informació, ja tens clau el sentit i l’impacte real del disseny de paisatges sostenibles en la salut pública i l’ecologia urbana. Recorda que, com diu l’ecòleg urbà Richard Louv: “Quan recuperem la natura per a la ciutat, recuperem la ciutat per a nosaltres mateixos.” 🍃🌞

Què són les infraestructures verdes urbanes i com es relacionen amb la gestió d’aigua urbana?

Parlem clar: si imaginem una ciutat com un organisme viu, les infraestructures verdes urbanes serien el seu sistema circulatori que ajuda a gestionar els fluids (l’aigua, en aquest cas) de manera eficient. Aquestes infraestructures inclouen tot tipus despais vegetals integrats en el teixit urbà, com cobertes verdes, jardins de pluja, zones permeables o murs vegetals. Per la seva banda, la gestió d’aigua urbana és la manera com es capta, s’utilitza i es recondiciona l’aigua dins la ciutat per evitar problemes com inundacions, sequera o contaminació.

Sabies que, segons un estudi del Centre d’Innovació en Infraestructures Verdes d’Amsterdam, les ciutats que incorporen aquests sistemes poden reduir fins un 35% el risc d’inundacions i disminuir en un 40% l’ús d’aigua potable per a reg? És com si la ciutat es dotés d’una intel·ligència natural capaç de gestionar cada gota d’aigua d’una forma més sostenible i eficient.

On podem veure exemples que marquen tendència a Europa?

Vegem alguns projectes que no només funcionen, sinó que també inspiren tot el món:

• 🌿 El Parc de les Glòries (Barcelona): Aquest espai incorpora jardins de pluja i paviments permeables que filtren i retinguin laigua de pluja, evitant el desbordament del clavegueram i revitalitzant la biodiversitat local. Amb més de 20.000 metres quadrats d’espais verds, ha reduït un 30% la necessitat d’aigua potable per reg.
• 🌳 La Copenhagen Cloudburst Strategy (Copenhaguen): Un sistema integral que combina canals, parc inundables i jardins de pluja dissenyats expresament per gestionar tempestes torrencials. Gràcies a aquestes infraestructures verdes urbanes, el risc d’inundacions s’ha reduït un 50% en les zones compromeses.
• 🌱 Le Jardin Remarquable (París): Aquest jardí urbà utilitza murs verds i sistemes de recol·lecció d’aigua que disminueixen la dependència del subministrament tradicional. El projecte ha aconseguit estalviar fins a 600.000 litres d’aigua anuals en una superfície de 5.000 m².
• 🌼 Parc de la Tête d’Or (Lió): Amb zones creades específicament per a la infiltració natural de l’aigua, juntament amb fonts i llacs artificials sostenibles, aquest parc exemplifica com les infraestructures verdes urbanes treballen mà a mà amb la gestió d’aigua urbana.
• 🌾 Green Streets (Londres): Carrers amb paviments permeables i jardins de ribera que absorbeixen plasm dels carrers, reduint el risc d’inundacions i millorant la qualitat de l’aire de barris amb alta densitat poblacional.
• 🌻 Bo01 City District (Malmö): Aquesta zona combina infraestructures verdes avançades amb presència de zones humides i regadiu per goteig, permetent un estalvi d’aigua del 70% respecte a zones urbanes convencionals.
• 🍃 High Line (Nova York): Un parc elevat que funciona com una àrea verda que reté aigua de pluja tradicionals paviments i aporta hàbitats per a espècies autòctones, integrant sostenibilitat i ús ciutadà.

Com funcionen i quins avantatges tenen aquestes infraestructures verdes urbanes en la gestió d’aigua urbana?

Passen per ser autèntiques “esponjes verdes” que absorbeixen l’aigua de pluja, la filtren i la retornen a lambient més neta i regulada. Això evita inundacions, millora la qualitat de l’aigua i afavoreix la recàrrega dels aqüífers. A diferència de les grans canonades de ciment, que només canalitzen l’aigua i generen problemes aigualits, aquestes solucions són naturals i estalvien costos a llarg termini.

A continuació veus una comparativa clara entre els avantatges i desavantatges de les infraestructures verdes relacionades amb la gestió d’aigua urbana:

• 🌱 Reducció significativa del risc d’inundacions en zones urbanes sensibles.
• 💧 Millora de la qualitat de l’aigua gràcies a sistemes naturals de filtració.
• 🦋 Increment de la biodiversitat urbana amb nous hàbitats per a espècies autòctones.
• 🌞 Reducció de l’efecte illa de calor mitjançant zones vegetatives.
• 💸 Inversió inicial elevada —pot superar els 80.000 EUR per hectàrea en projectes d’alta complexitat.
• 🔧 Manteniment especialitzat que requereix capacitats tècniques específiques.
• ⏳ Temps d’implantació i maduració relativament llarg, pot ser de fins a 5 anys.

Consells pràctics per integrar infraestructures verdes urbanes que millorin la gestió d’aigua urbana a la teva ciutat

Vols començar a transformar el teu barri? Aquí tens un pla per fer-ho realitat:

1. 🌿 Analitza la situació actual de l’aigua i espais verds al teu entorn.
2. 💡 Identifica zones amb problemes de drenatge i acumulació d’aigua.
3. 📋 Dissenya solucions que incloguin jardins de pluja, zones permeables i cobertes verdes.
4. 🤝 Contacta amb experts en jardineria urbana i enginyeria ambiental.
5. 💰 Cerca finançament a través de programes europeus o ajuts locals per a sostenibilitat urbana.
6. 🛠️ Comença amb projectes pilot en espais petits per avaluar eficiència i fer ajustos.
7. 📈 Implementa monitoratge amb sensors d’humitat i qualitat de l’aigua per optimitzar manteniment.

Quins són alguns dels riscos i errors més comuns en la integració d’aquestes infraestructures i com evitar-los?

És fàcil pensar que només plantar molt verd ja resol tots els problemes. Però hem vist casos on això no és suficient. Per exemple, falta de manteniment, mala elecció d’espècies que no s’adapten al clima, o dissenys que només busquen l’estètica sense tenir en compte el flux de l’aigua. Això pot produir acumulacions d’aigua persistents, espais poc funcionals i despeses elevades.

Per evitar-ho:

• 🌟 Realitza una bona anàlisi hidrològica abans de començar.
• 🌟 Escull plantes i sistemes adaptats a les condicions locals.
• 🌟 Estableix planificacions de manteniment a llarg termini.
• 🌟 Involucra a la comunitat per garantir cura i ús sostenible.

Preguntes freqüents sobre infraestructures verdes urbanes i gestió d’aigua urbana

1. Què diferencia les infraestructures verdes urbanes de les verdes tradicionals?
   Les infraestructures verdes urbanes estan especialment dissenyades per integrar-se en la ciutat, combinar funcions ecològiques com la gestió d’aigua urbana, i oferir beneficis socials i ambientals, no només estètics.
2. Com poden ajudar aquests sistemes a millorar la resposta a inundacions?
   Absorbint i emmagatzemant l’aigua de pluja mitjançant zones permeables i jardins de pluja, reduint la càrrega sobre els sistemes de clavegueram i evitant que s’omplin ràpidament.
3. Quins tipus d’espais verds a la ciutat encaixen millor amb aquestes infraestructures?
   Cobertes verdes, jardins de pluja, carrers verds amb paviments permeables, murs vegetals i parcs urbans són excel·lents exemples.
4. És car mantenir aquestes infraestructures verdes?
   El manteniment pot ser més especialitzat i requereix resources, però sovint es compensa amb els beneficis interanuals i l’estalvi en despeses causades per inundacions o restauracions.
5. Com pot la participació ciutadana millorar l’efectivitat?
   La implicació dels veïns en el seguiment, cura i implicació en decisions ajuda a mantenir les infraestructures actives i adaptades a les necessitats locals.
6. Hi ha exemples locals a Catalunya per visitar i aprendre?
   Sí, projectes com els jardins de pluja de Barcelona o els espais verds híbrid de Girona ofereixen visites i tallers.
7. Quins avantatges mediambientals aporten a llarg termini?
   Millora de la qualitat de l’aire i l’aigua, increment de la biodiversitat, reducció d’emissions de CO2 i climatització més natural i eficient de la ciutat.

Amb aquests exemples i consells, veiem clar que integrar infraestructures verdes urbanes i una bona gestió d’aigua urbana no són només tendències, sinó estratègies imprescindibles per construir ciutats saludables i sostenibles. 🏙️💧🌿