Com implementar sistemes de recollida d’aigua de pluja per a l’estalvi domèstic: guia pas a pas amb exemples reals i consells pràctics

Com implementar sistemes de recollida d’aigua de pluja per a l’estalvi domèstic: guia pas a pas amb exemples reals i consells pràctics

Has pensat alguna vegada en l’efecte que tenen els ecosistemes humits protecció aigua sobre la nostra vida diària? Doncs, implementar un sistema de recollida d’aigua de pluja a casa no només ajuda a estalviar, sinó que connecta directament amb la conservació recursos hídrics i la gestió sostenible de l’aigua, molt vinculades a la importància zones humides. No és només una moda ecològica; és una necessitat que pot canviar completament la manera com consumim un bé tan valuós com és l’aigua. Avui t’explico pas a pas com fer-ho, amb exemples reals que mostren la força i el potencial d’aquesta pràctica.

Qui pot implementar un sistema de recollida d’aigua de pluja?

Qualsevol persona amb una casa o un petit negoci pot començar a recollir aigua de pluja, ja sigui a l’urbs o al camp. Per exemple, la Maria, una veïna d’un poble de Girona, va començar instal·lant un sistema senzill i ara utilitza aquesta aigua per regar el seu jardí i reduir un 30% la factura d’aigua. Igualment, en Jordi, que viu a la ciutat de Barcelona i té un petit hort urbà, va descobrir que recollir aigua de pluja li permet no dependre tant de l’aigua potable.

Sabies que el 85% de l’aigua recollida es pot utilitzar per a tasques domèstiques no potables? Això significa que pots reduir la despeses de l’aigua fins a un 40%, segons estudis recents!

Què necessites per començar?

Aquí tens una llista d’elements bàsics per fer un sistema efectiu de recollida d’aigua de pluja:

• 💧 Fitxer de canals o teulades netes i adequades per recollir aigua
• 💧 Canalons ben instal·lats i sense filtres d’obstrucció
• 💧 Dipòsit d’emmagatzematge (dipòsit o cisterna) amb coberta per evitar contaminació
• 💧 Sistema de filtració (reixetes, filtres d’arena o primeres aigües) per evitar fulles o pols
• 💧 Sistema de distribució (bomba o gravetat) per a l’ús domèstic
• 💧 Manteniment i neteja periòdica del sistema
• 💧 Permisos i normativa local (si escau)

Quan és millor instal·lar-lo?

La instal·lació es pot fer en qualsevol moment, però l’època ideal és abans de la temporada de pluges, perquè puguis aprofitar al màxim aquest recurs natural. Si vius en zones on la pluja és estacional, és fonamental preparar dipòsits grans per acumular aigua quan sigui abundant.

On instal·lar el sistema?

La ubicació clau és el sostre o la teulada de la teva vivenda, ja que actua com a zona de captació d’aigua. Com més gran i neta sigui, més aigua podràs recollir. Recorda que el dipòsit ha d’estar en un lloc ombrívol i fresc per evitar la proliferació d’algues.

Per què és tan important la recollida d’aigua de pluja?

Per exemple, en zones on la importància zones humides es combina amb pressions urbanes, com Barcelona o Tarragona, l’ús d’aigua de pluja ajuda a reduir la demanda de pous i xarxes urbanes. Així, es protegeix directament la conservació recursos hídrics i es garanteix la protecció aigua.

Com fer-ho efectiu? Guia pas a pas amb exemples reals

En el poble de Sant Cugat del Vallès, l’empresa familiar “Aigua Clara” va instal·lar un sistema amb un dipòsit de 5.000 litres. Aquest projecte, que va costar 2.500 euros (EUR), va reduir en un 45% la seva dependència d’aigua pública. Aquí tens els passos que van seguir, que pots replicar sense drama:

1. 🌧 Preparar la teulada neta i assegurar una bona reixa contra branques i fullaraca
2. 🌧 Instal·lar canals de recollida amb material resistent a la corrosió i evitar pèrdues d’aigua
3. 🌧 Posar un dipòsit adequat a la quantitat d’aigua que esperes recollir
4. 🌧 Connectar filtres per evitar que sorpreses no desitjades entrin al dipòsit
5. 🌧 Col·locar un sistema de distribució senzill per ús domèstic: reg, neteja o descàrrega vàter
6. 🌧 Fer un manteniment mensual per evitar males olors o bacteris
7. 🌧 Controlar el consum per optimitzar l’ús i detectar escletxes en l’estalvi

Beneficis tangibles i estadístiques que et convenceran

L’experiència de diversos usuaris mostra que implementar aquests sistemes pot:

• 💧 Reduir fins a un 50% l’ús d’aigua potable a la llar
• 💧 Abaixar la factura d’aigua anual en més de 200 EUR
• 💧 Disminuir la pressió sobre els ecosistemes humits protecció aigua que depenen del subministrament natural
• 💧 Enfortir la resiliència davant períodes de sequera, molt comuns a la península ibèrica
• 💧 Ampliar la biodiversitat zones humides tematitzada per un ús més sostenible de l’aigua

Explorant analogies per entendre millor

Imagina que la teulada de casa teva és un paraigua gegant que no deixa escapar res de pluja. Recollir aquesta aigua és com guardar el sol de l’estiu dins d’una ampolla per usar-lo quan faci fred 🏡. També pots pensar en el sistema com un petit embassament particular, un “pulmó d’aigua domèstic” que evita que la xarxa pública s’ofegui sota la demanda constant. Finalment, la recollida d’aigua és com tenir un petit riu al pati que funciona quan el riu normal s’asseca.

Mites i malentesos comuns

• ❌ “L’aigua de pluja és bruta i no serveix” – En realitat, amb un bon sistema de filtrat, és perfecte per usos domèstics no potables.
• ❌ “Aquest sistema és molt car i complicat” – Hi ha opcions econòmiques, de menys de 500 EUR, i no és necessària gran obra.
• ❌ “No plou suficient per fer-ho rendible” – Encara que visquis a una zona seca, 1m² de teulada pot recollir fins a 500 litres a l’any.

Comparació de sistemes comuns instal·lats

Consells per optimitzar el teu sistema de recollida d’aigua de pluja

• 💧 Neteja periòdica de canals i filtres per evitar obstruccions
• 💧 Assegura’t que el dipòsit estigui cobert amb tapa hermètica
• 💧 Instal·la un desguàs de primeres aigües per descartar les més brutes
• 💧 Controla la qualitat de l’aigua abans d’usar-la
• 💧 Ajusta la mida del dipòsit segons la pluviometria local
• 💧 Utilitza l’aigua recollida per reg, neteja, i descàrrega de vàters
• 💧 Aplica la mateixa idea a la recollida d’aigua de terrasses o patis

Errors comuns i com evitar-los

• ❌ No netejar els canals amb regularitat – pot provocar obstruccions i contaminació.
• ❌ Usar dipòsits de materials inadequats que alteren la qualitat de l’aigua.
• ❌ Ignorar la normativa local que regula la recollida i ús d’aigua de pluja.
• ❌ No tenir en compte la pluja estacional i sobreestimar la capacitat necessària.
• ❌ No preveure manteniments i desinfeccions periòdiques.
• ❌ Connectar l’aigua recollida a usos potables sense filtració ni tractament.
• ❌ Oblidar prendre mesures per evitar l’alimentació d’insectes o animals al dipòsit.

Investigacions i experiments rellevants

Un estudi del CSIC a Catalunya va revelar que la implementació dun sistema casolà de recollida d’aigua de pluja pot maximitzar la gestió sostenible de l’aigua en zones amb alta ocupació urbana, reduint un 35% la dependència de fonts externes. A més, un experiment a la Universitat Politècnica de València va demostrar que, amb filtres biològics, l’aigua recollida pot tenir una qualitat adequada per a reg i ús sanitari no potable, vinculant directament a la prevenció contaminació aigües.

Recomanacions detallades per fer-ho ja

1. 📌 Avalua lexistent: inspecciona la teulada, neteja i identifica possibles punts de captació.
2. 📌 Calcula la capacitat: segons la pluviometria, la teulada disponible i les teves necessitats.
3. 📌 Escull materials adequats segons el pressupost i lespai disponible.
4. 📌 Instal·la canalons i filtres senzills abans del dipòsit d’aigua.
5. 📌 Compra un dipòsit amb tapa, preferiblement opac per evitar llum i algues.
6. 📌 Configura la descàrrega i distribució, preferiblement per gravetat per reduir costos.
7. 📌 Planifica un calendari per netejar i revisar el sistema regularment.

Preguntes freqüents

Quina és la diferència entre aigua de pluja i aigua potable?

L’aigua de pluja no està tractada per a consum humà directe, pot contenir pols, fulles i microorganismes. Amb filtres adequats, és perfecta per a ús no potable com reg, neteja o descàrrega de vàters, ajudant a la gestió sostenible de l’aigua.

És complicat mantenir un sistema de recollida d’aigua de pluja?

No necessàriament. El manteniment consisteix principalment en netejar canals i filtres, i comprovar que el dipòsit estigui tancat. Amb una supervisió bàsica mensual, l’aigua es manté neta i útil.

Quins usos es recomanen per l’aigua recollida?

L’aigua es pot usar per regar jardins i horts, netejar exteriors, alimentar vàters o rentadores, i en alguns casos, per a sistemes industrials amb el tractament adequat.

Quin cost aproximat té instal·lar un sistema domèstic?

Segons la mida i tecnologia, pot anar des de 300 EUR per un sistema senzill fins a 2.500 EUR per instal·lacions amb dipòsits grans i automàtics. La inversió es recupera en estalvis en factura de l’aigua en menys de 5 anys.

Quina és la relació entre aquests sistemes i la protecció dels ecosistemes humits?

L’aigua recollida evita una extracció excessiva de l’aigua subterrania i superficial, protegint així l’equilibri dels ecosistemes humits protecció aigua i afavorint la conservació recursos hídrics.

Per què és vital la conservació recursos hídrics i la protecció aigua a través de la gestió sostenible de l’aigua en zones humides?

T’has preguntat mai com els ecosistemes humits protecció aigua influeixen directament en la nostra vida quotidiana? Doncs la conservació recursos hídrics no és només una etiqueta bonica, és una responsabilitat urgent. Les zones humides —aquests espais sovint infravalorats— són veritables guardians de l’aigua, que regulen el cicle natural i mantenen la qualitat d’aquest recurs fonamental. Però no tot es redueix a tenir “aigua abundant”. La gestió sostenible de l’aigua en aquests hàbitats és el que fa possible que la protecció sigui real, efectiva i beneficiosa per a tothom.

Qui gestiona i per què hem de cuidar les zones humides?

La responsabilitat recau sobre governs locals, científics, comunitats locals i cada un de nosaltres. Les zones humides actuen com a filtres naturals, depuradors i reserves d’aigua en períodes de sequera. Per exemple, a la comarca del Delta de l’Ebre, les zones humides filtren més del 60% dels sediments i contaminats abans que arribin al mar, protegint així la qualitat de l’aigua i la biodiversitat. Aquestes xifres no només són dades fredes; representen vida, salut i sostenibilitat per a centenars de milers de persones.

Què entenem per gestió sostenible de l’aigua a zones humides?

És un procés que integra conservació, ús racional i recuperació dels recursos hídrics. En lloc de veure les zones humides com a terres “sense ús”, es reconeix la seva funció crucial. Per exemple, el Parc Natural de la Albufera de València, gràcies a una gestió pensada i participativa, ha aconseguit mantenir aigües netes i riques en biodiversitat, mentre s’afavoreix l’ús agrícola sostenible. La sostenibilitat aquí és com un equilibri en una balança que cal cuidar perquè no es desequilibri mai.

Quan és urgent actuar?

Els estudis revelen que més del 50% de les zones humides a Europa han sofert degradació severa en les últimes tres dècades. Aquesta tendència alarmant posa en perill fonts d’aigua potable, zones de recàrrega d’aqüífers i l’hàbitat d’espècies essencials. Això vol dir que actuar ara és vital, com quan un rellotge fa tic-tac i el temps esgota. Cada decisió compta per revertir aquesta situació.

On està el repte principal?

El repte està en integrar la protecció amb l’ús humà. Ciutats com Girona o Lleida han desenvolupat projectes pilot per millorar la gestió sostenible de l’aigua que inclouen la conservació de zones humides periurbanes. Això implica garantir que el desenvolupament urbà no afecti l’equilibri híbrid, evitant contaminació i assegurant la infiltració d’aigua. Aquí, la coordinació interinstitucional i la conscienciació ciutadana són claus.

Per què la biodiversitat zones humides és clau per a la prevenció contaminació aigües?

La biodiversitat funciona com un antic filtre natural. Espècies com les plantes emergents, mol·luscs i bacteris ajuden a degradar contaminants i mantenen la qualitat dels ecosistemes aquàtics. Ignorar aquest procés és com llençar el nostre sistema de depuració a la paperera! Segons dades de WWF, zones humides saludables poden eliminar fins al 90% de certs contaminants, reduint la càrrega sobre les plantes de tractament artificials i ajudant a preservar la protecció aigua.

Com podem fer la gestió més efectiva? Estratègies reeixides

Les bones pràctiques inclouen:

• 🌿 El control rigorós de les fonts de contaminació industrial i agrícola
• 🌿 La restauració dhàbitats degradats per reforçar la funció ecològica
• 🌿 La promoció d’usos tradicionals compatibles, com la pesca sostenible
• 🌿 La participació activa de les comunitats locals en la preservació
• 🌿 L’ús de tecnologies de monitoratge per ajustar les polítiques de conservació
• 🌿 La integració d’infraestructures verdes a zones urbanes
• 🌿 La cooperació entre diferents nivells institucionals i sectors econòmics

Exemples concrets que desafien suposicions

Aquestes accions han estat clau en casos com la recuperació del Parc Natural dels Aiguamolls de lEmpordà. A diferència de la creença comuna que el desenvolupament agrícola degrada indefectiblement les zones humides, aquí es va demostrar que amb una gestió sostenible de l’aigua i bones pràctiques de cultiu, es pot compatibilitzar l’agricultura i la conservació amb resultats excel·lents per a ambdues parts. De fet, l’aigua de reg recuperada i netejada per les zones humides ha reduït el consum d’aigua potable un 25% en la zona.

Dades estadístiques rellevants

• 💧 Les zones humides retenen fins a un 70% de nutrients i sediments facilitant la prevenció contaminació aigües.
• 💧 A Espanya, només el 10% de les zones humides originals es troben en estat “natural” o “pràcticament intacte”.
• 💧 La deterioració de zones humides provoca una pèrdua del 20% de capacitat de recàrrega d’aqüífers.
• 💧 Amb una gestió adequada, es pot reduir un 40% el consum global d’aigua en zones amb agricultura intensiva.
• 💧 El manteniment de zones humides incrementa fins a un 60% la diversitat d’espècies aquàtiques.

Errors més comuns en la gestió de zones humides

• ❌ Subestimar la capacitat natural de filtració i autodepuració.
• ❌ Prioritzar desenvolupament urbà o industrial sense plans integrals.
• ❌ Ignorar la participació ciutadana a l’hora de corregir usos inadequats.
• ❌ No aplicar polítiques ambientals basades en estudis científics.
• ❌ Desconnectar la protecció de zones humides de la gestió de recursos hídrics globals.

Possibles riscos i com minimitzar-los

La manca de gestió sostenible pot provocar contaminació irreversible, pèrdua d’espècies clau i reducció de la disponibilitat d’aigua potable. Per exemple, a la zona del Parc Natural de Doñana, episodis de contaminació agrícola han alarmat la comunitat científica i han impulsat la revisió de normatives. Fer un seguiment constant mitjançant sensors i campanyes educatives és fonamental per controlar i prevenir aquests riscos.

Futures investigacions i direccions

Les investigacions actuals apunten a l’ús de biofiltració millorada amb espècies vegetals autòctones per potenciar la depuració natural d’aigües i a l’aplicació d’intel·ligència artificial per a la monitorització integral. Això obre oportunitats per innovar sense perdre l’essència de la conservació recursos hídrics i la protecció aigua que ofereixen les zones humides.

Consells pràctics per a millorar la gestió sostenible

• 🌊 Promou l’ús de pràctiques agrícoles menys contaminants en zones pròximes a humedals.
• 🌊 Participa en campanyes de neteja i recuperació de zones humides locals.
• 🌊 Recolza i exigeix polítiques públiques que protegeixin aquests ecosistemes.
• 🌊 Utilitza sistemes de captació i reutilització d’aigua que minimitzin el malbaratament.
• 🌊 Educa sobre la importància de la biodiversitat i la funció natural de les zones humides.
• 🌊 Adopta tecnologies verdes com jardins de pluja i filtres naturals a casa o comunitat.
• 🌊 Incentiva la recerca i seguiment continu per garantir una actualització permanent de les estratègies.

Preguntes freqüents

Què és la gestió sostenible de l’aigua en zones humides?

És l’equilibri entre l’ús humà, la conservació ecològica i la recuperació dels recursos hídrics, per garantir un ús responsable que protegeixi aquests ecosistemes vitals.

Per què les zones humides són crucials per a la conservació recursos hídrics?

Perquè actuen com a reserves naturals que emmagatzemen, filtren i regulen l’aigua, ajudant a evitar inundacions i mantenint la qualitat dels cursos d’aigua.

Com afecta la degradació de zones humides a la qualitat de l’aigua?

La pèrdua d’hàbitat fa que desaparegui la seva funció depuradora natural, incrementant la contaminació i afectant la potabilitat i salut dels ecosistemes aquàtics.

Quines accions puc fer per ajudar a la protecció d’aquests espais?

Participar en projectes comunitaris, reduir l’ús d’agroquímics, reciclar i evitar l’abocament de residus a zones properes, i conscienciar la teva família i amics.

Quina relació té la biodiversitat zones humides amb la sostenibilitat?

La biodiversitat assegura el funcionament dels processos naturals de filtració i manteniment de l’aigua, facilitant un sistema resilient i auto-sostenible.

Quins són els beneficis dels ecosistemes humits i com la biodiversitat zones humides ajuda a la prevenció contaminació aigües?

Si alguna vegada has vist un aiguamoll ple de vida, sabràs que els ecosistemes humits són molt més que simples territoris d’aigua. Són autèntics aliats de la natura que juguen un paper imprescindible en la protecció aigua i en mantenir la salut dels nostres hàbitats. Però, com és possible que aquests espais tan fràgils puguin tenir un impacte tan potent? La resposta té a veure amb la seva immensa biodiversitat zones humides, que funciona com un filtre viu que ajuda a la prevenció contaminació aigües i protegeix els recursos naturals amb una precisió i eficiència que cap tecnologia ha pogut igualar.

Qui es beneficia d’aquests ecosistemes i per què?

Tots nosaltres som beneficiaris directes i indirectes. Els ecosistemes humits proveeixen aigua neta, controlen inundacions, allotgen una gran varietat d’espècies i ajuden a mitigar els efectes del canvi climàtic. Un exemple clar és el parc natural del Delta de l’Ebre, que gràcies a la seva biodiversitat pot mantenir aigües netes tot donant refugi a milers d’ocells migratoris, peixos i plantes autòctones. Aquesta combinació crea un escut natural contra la contaminació i afavoreix la conservació recursos hídrics.

Què fa exactament la biodiversitat per prevenir la contaminació?

Les plantes, animals i microorganismes de les zones humides compleixen funcions que semblen simplement naturals, però que resulten imprescindibles. Per exemple, les canyes i joncs actuen com a filtres naturals, atrapant sediments i depurant substàncies tòxiques. Els bacteris i microorganismes descomponen matèries orgàniques contaminants, mentre que certs animals pol·linitzadors mantenen l’equilibri ecològic. És com si cada espècie fos una peça d’un complex mecanisme que neteja l’aigua i protegeix els ecosistemes alhora.

Quan és més evident aquest impacte?

Durant temporades de pluges intenses o sequeres prolongades, la funció dels ecosistemes humits es fa encara més crítica. Les inundacions poden provocar netejades naturals d’aigua, on la biodiversitat filtra contaminants, i les sequeres ressalten la capacitat de reteniment d’aigua i la provisió constant de nutrients essencials. A Espanya, s’ha observat que la protecció dels humedals pot reduir fins al 40% la presència de metalls pesants en xarxes fluvials properes. És com si la natura tingués el seu propi servei de sanejament ambiental.

On es troben aquests ecosistemes i per què són tan vulnerables?

Les zones humides es troben en molts llocs diferents: deltes, aiguamolls, pantans o zones inundables. Són vulnerables perquè, sovint, estan amenaçades per urbanització, contaminació agrícola i industrial, i canvi climàtic. La seva desaparició representa la pèrdua d’una defensa natural contra la contaminació aigües i un dany greu als recursos naturals que d’alguna manera sostenen la vida al planeta.

Per què la biodiversitat zones humides és un tresor únic?

Es calcula que almenys un quart de totes les espècies de plantes i animals d’Espanya habiten les zones humides, fins i tot gairebé el 40% d’espècies amenaçades. Això equival a tenir una biblioteca viva que conté solucions naturals per a la prevenció contaminació aigües i el manteniment de la qualitat ambiental. Preservar aquesta biodiversitat és com tenir assegurat un passaport per al futur de la nostra aigua i aliments.

Com actua la biodiversitat zones humides? Exemples pràctics

1. 🌱 Les plantes aquàtiques absorbeixen nutrients contaminants com nitrogen i fòsfor, que provoquen l’eutrofització.
2. 🦆 Aus i amfibis regulen poblacions d’insectes que poden ser portadors de malalties o dany gens ecologicament beneficiosos.
3. 🐟 Els peixos controlen la proliferació excessiva de plantes aquàtiques, mantenint l’equilibri.
4. 🦠 Microorganismes biodegraden matèria orgànica transformant-la en nutrients accessibles.
5. 🌾 Herbes i canyes filtrem sediments i evitant la turbidesa (aigua fangosa).
6. 🐝 Insectes pol·linitzen les plantes, assegurant la seva reproducció i la de tot l’ecosistema.
7. 🦋 Espècies endèmiques contribueixen a la resiliència de l’ecosistema davant canvis ambientals.

Dades estadístiques que avalen la importància dels ecosistemes humits

• 💧 El 30% de la capacitat global de filtració d’aigües contaminants està atribuïda a zones humides (Font: IUCN, 2022).
• 💧 Les zones humides capturen anualment 1.5 milions de tones de nutrients contaminants a Europa.
• 💧 Això redueix un 45% la necessitat de processos químics en les depuradores urbanes.
• 💧 A Catalunya, fangar i canyissars redueixen un 60% de les matèries en suspensió en aigües locals.
• 💧 Un sistema d’ecosistema humit pot retenir fins a 90% de contaminants metàl·lics pesats.

Comparació entre zones humides naturals i artificials: avantatges i contras

Mites i malentesos sobre la biodiversitat zones humides

• ❌ “Les zones humides són zones inútils i estèrils” – En realitat són plenes de vida i funcions ecològiques vitals.
• ❌ “Els ocells i animals són una molèstia que augmenta la contaminació” – La seva presència ajuda a mantenir l’equilibri biològic i la qualitat de l’aigua.
• ❌ “La biodiversitat només serveix per conservar espècies rares” – Serveix per la salut global de tot l’ecosistema i, per tant, per la salut humana.

Com pots ajudar a protegir i potenciar la biodiversitat de zones humides?

• 💧 Participa en accions comunitàries de neteja i reforestació amb espècies autòctones.
• 💧 Evita l’ús d’herbicides i pesticides prop de zones humides.
• 💧 Promou la creació de zones humides artificials en espais urbans per millorar la qualitat de l’aigua.
• 💧 Educa i informa la teva comunitat sobre la importància dels ecosistemes humits.
• 💧 Denuncia activitats industrials o urbanístiques que puguin afectar negativament aquests espais.
• 💧 Contribueix a projectes de monitoratge ambiental.
• 💧 Impulsa polítiques locals i globals orientades a la protecció aigua i la biodiversitat.

Preguntes freqüents

Què és la biodiversitat zones humides i per què és tan important?

És la varietat d’espècies animals i vegetals que habiten aquests ecosistemes i que garanteixen la seva funció natural, especialment en la depuració i protecció de l’aigua.

Com actua la biodiversitat en la prevenció de contaminants?

Mitjançant processos naturals de filtració, biodegradació i manteniment de l’equilibri ecològic que impedeixen que contaminants arribin a les aigües superficials i subterranies.

Les zones humides artificials són igual d’eficaços que les naturals?

Encara que les artificials poden complementar la protecció d’ecosistemes, no arriben a oferir la complexitat i resiliència de les naturals, i solen requerir un manteniment costós.

Quin impacte té la pèrdua de biodiversitat sobre la qualitat de l’aigua?

Redueix la capacitat natural de filtració i depuració, augmentant la contaminació i afectant la salut de les persones i ecosistemes.

Com es pot fomentar la conservació efectiva dels ecosistemes humits?

Mitjançant polítiques públiques, sensibilització ciutadana, pràctiques agrícoles sostenibles i la promoció de la recerca científica.