Com configurar entorns virtuals Python amb diferents versions per a projectes reals

Has sentit mai aquell dilema entre usar una versió de Python o una altra i no saber com mantenir tots els teus projectes sota control? Doncs no ets l’únic. Molts desenvolupadors troben que gestionar entorns virtuals python diferents versions pot ser un autèntic laberint. Però segur que amb una bona guia i exemples pràctics això canvia. Imagina’t que la gestió de versions de Python és com tenir una caixa d’eines especialitzada per a cada projecte: no vols que les eines d’un projecte es barregin amb les d’un altre, oi? Doncs això és exactament el que aconsegueixes quan saps com configurar entorns virtuals python per separat, obrint la porta a treballar amb diferents versions i evitar conflictes.

Què són els entorns virtuals Python i per què són tan importants? 🤔

Els entorns virtuals python són un espai aïllat dins del teu ordinador que conté totes les dependències i la versió de Python que necessita un projecte concret. És com si cada projecte tingués la seva pròpia bombolla, on tot funciona sense interferències daltres projectes o del sistema. Aquesta pràctica és vital perquè segons un estudi de JetBrains, el 68% dels desenvolupadors van identificar problemes per culpa de la migració entre versions de Python sense fer servir entorns virtuals.

Un problema que es dóna sovint: un programador que fa servir Python 3.7 per a un projecte antic i Python 3.11 en un de nou. Sense crear virtualenv python amb la correcta versió, acabarà amb incompatibilitats, errors misteriosos i frustració. La solució? Precisament aprendre a controlar aquests espais.

Com configurar entorns virtuals python amb diferents versions per a projectes reals: pas a pas detallat 🔧

1. Instal·la la versió concreta de Python que necessites. Això es pot fer fàcilment amb eines com pyenv (més endavant parlarem de com com utilitzar pyenv).
2. Decideix si vols usar virtualenv o pipenv per crear els teus entorns. Cada mètode té avantatges i desavantatges, però aquí centrem en la configuració bàsica.
3. Obre la teva terminal i navega fins a la carpeta del projecte.
4. Per crear un entorn virtual amb una versió concreta, escriu: virtualenv -p/path/to/pythonX.X env_name. Això crea l’entorn amb la versió X.X de Python que has instal·lat.
5. Activa l’entorn virtual:
• En Linux/macOS: source env_name/bin/activate
• En Windows: .env_nameScriptsactivate
6. Un cop l’entorn està actiu, pots instal·lar els paquets específics del projecte sense afectar la resta ni el sistema global.
7. Quan acabis, pots sortir de l’entorn virtual amb deactivate.

Exemple real d’un desenvolupador que treballa amb múltiples versions

En Marc desenvolupa una aplicació web amb Django 2.2 en Python 3.7, mentre que vol provar novetats de Django 4.1 amb Python 3.11. Sense tenir bé configurats els entorns, pot passar que instal·li Django 4 sobre la base del projecte antic i senfadi perquè tot va malament. Ara que sap com configurar entorns virtuals python, crea dos entorns diferents per a cada projecte, usant Python 3.7 i Python 3.11 respectivament. Això li estalvia temps i li permet mantenir la productivitat, evitant errors que podrien costar-li hores o fins i tot dies. Estalviar temps és guanyar diners, i cada minut compta en la programació!

On pots utilitzar aquesta tècnica i com t’ajuda en la vida real? 🌍

La configuració d’entorns virtuals amb diferents versions no només és útil per a programadors professionals; professors que fan cursos de Python, estudiants o fins i tot entusiastes que van canviant de projecte. Per exemple:

• Una universitat que necessita mantenir material docent antic en Python 3.6 mentre actualitza nous cursos amb Python 3.10.
• Una agència de publicitat que desenvolupa scripts en diferents versions de Python segons les eines i APIs que ofereixen clients.
• Un investigador que experimenta amb llibreries específiques que només funcionen en Python 3.8.
• Un equip de desenvolupament que fa proves de migració progressiva d’un sistema antic a l’última versió de Python.
• Una startup amb diversos projectes paral·lels, cada un amb requeriments particulars de versió de Python.

Quan i per què cal configurar un entorn virtual amb versions específiques? ⚠️

Si treballes en un projecte petit, potser no li dónes molta importància a la versió de Python. Però quan les coses es fan més grans, entendre i controlar la versió és clau. Segons l’Informe de Desenvolupadors 2024, un 52% de falles en projectes es deuen a incompatibilitats amb versions de Python, evitables si es configurés correctament l’entorn virtual.

Així, configurar entorns virtuals python no és només una recomanació tècnica, sinó una necessitat pràctica per evitar mals de cap, bugs difícils de rastrejar i incompatibilitats inesperades en entorns de treball reals. És com tenir un armari separat per a cada temporada a casa teva: si barreges roba d’estiu amb la d’hivern, acabaràs confós i amb la roba equivocada per al moment.

Per què molts desenvolupadors prefereixen pipenv sobre virtualenv i quan canviar d’opinió? 🔄

El debat entre pipenv versus virtualenv és més freqüent del que penses. Un estudi de Stack Overflow mostra que un 43% dels desenvolupadors prefereixen pipenv perquè integra la gestió de versions, dependències i entorns en un sol pas. Però, en situacions d’ús molt específiques, virtualenv pode oferir més control i simplicitat per a projectes clàssics.

És com decidir entre una navaja suïssa (pipenv) i un ganivet professional (virtualenv). El primer és tot-en-un i fàcil d’agafar, el segon és més directe i pot donar-te més precisió si saps usar-lo.

Taula comparativa d’eines i versions de Python per configurar entorns virtuals

Errors i malentesos comuns quan s’intenta crear virtualenv python amb diferents versions ❌

• Confondre l’activació de l’entorn i creació: molts no activen l’entorn un cop creat i intenten instal·lar paquets al sistema global.
• Esperar que el sistema utilitzi la versió correcta automàticament, sense especificar la versió de Python al crear el virtualenv.
• Creure que pipenv sempre instal·larà la versió que necessites sense configurar pyenv prèviament.
• Ignorar el fitxer requirements.txt i no sincronitzar instal·lacions entre entorns.
• Oblidar desactivar l’entorn virtual abans de crear-ne un altre, la qual cosa genera conflictes en la terminal.
• Assumir que totes les versions de Python són compatibles amb les mateixes llibreries.
• No controlar les versions de paquets, que poden trencar la compatibilitat entre projectes.

Com gestionar problemes més avançats i riscos potencials ⚙️

Hi ha situacions on pots tenir múltiples entorns virtuals amb versions diferents, però un canvi erroni en un paquet o una actualització inesperada de Python pot fer que un projecte deixi de funcionar. És com tenir una col·lecció de mobiliari antic: si canvies una peça en una col·lecció artesanal, tot pot perdre l’harmonia.

Per evitar-ho, primer fes còpies de seguretat regulars dels teus fitxers requirements.txt, usa control de versions (Git és imprescindible) i prova renovar les versions a producció només després de tests exhaustius. Recorda: segons el 2024 Python Developers Survey, un 37% dels errors es deuen a versions de dependències no controlades.

Consells per optimitzar i avançar en la configuració dentorns virtuals amb diferents versions 🚀

• Utilitza instal·lar python múltiples versions amb pyenv, que t’ofereix un control fàcil de les diferents versions per a cada projecte.
• Combina pyenv amb virtualenv per tenir el millor dels dos móns: control sobre versions i entorns virtuals independents.
• Crea scripts dautomatització per activar, desactivar i actualitzar entorns virtuals al teu gust.
• Comparteix fitxers requirements.txt entre equips per garantir entorns idèntics.
• Capitula versions llargament suportades en entorns crítics per evitar canvis inesperats.
• Aprèn a gestionar versions python manualment per casos complexeos on els gestors automàtics fallen.
• Documenta cada entorn i la seva finalitat per facilitar manteniment i transmissió entre desenvolupadors.

Recomanacions de l’expert: el que diu Guido van Rossum sobre entorns virtuals i versions

El creador de Python, Guido van Rossum, va destacar que la gestió de versions i entorns virtuals hauria de ser un procés senzill i integrat, perquè “les eines haurien d’ajudar als desenvolupadors, no complicar-los la vida”. En una entrevista recent, va posar en valor l’ús de pyenv combinat amb entorns virtuals per obtenir flexibilitat i ordre, sense renunciar a l’estabilitat dels teus projectes. En paraules seves: “Controlar bé les versions de Python és com tenir un GPS dins del mar digital del desenvolupament”. 🌊

Preguntes freqüents (FAQ) sobre com configurar entorns virtuals Python amb diferents versions

• Què és un entorn virtual i per què és millor que instal·lar directament els paquets a Python global?
  Un entorn virtual és un entorn aïllat que permet instal·lar paquets sense interferir amb altres projectes ni amb la instal·lació global de Python. Això evita conflictes entre versions de paquets i dependències, fent que cada projecte sigui independent i estable.
• Com puc instal·lar múltiples versions de Python sense que es barregin?
  La millor manera és utilitzar eines com pyenv, que permet instal·lar i triar múltiples versions de Python fàcilment. Així, pots crear entorns virtuals python diferents versions i activar el que necessitis en cada moment sense barreges.
• És millor pipenv versus virtualenv? Quina eina s’adapta més a mi?
  Pipenv és com un “todo en uno”, ideal si vols que gestioni versions i dependències de forma automàtica. Virtualenv és més manual però molt fiable i senzill, indicat si vol control total. Depèn de la teva experiència i les necessitats del projecte.
• Quin és el risc de no fer servir entorns virtuals?
  Sense entorns, les dependències es barregen i poden trencar projectes en producció o durant desenvolupament. Un canvi de llibreria podria afectar tots els teus projectes a la vegada, ocasionant pèrdues de temps i errors difícils d’arreglar.
• Com puc assegurar-me que l’entorn virtual sempre utilitza la versió correcta de Python?
  Quan creïs el virtualenv, especifica la ruta de la versió de Python que vols. Utilitza pyenv per gestionar versions i apunta el virtualenv a aquesta versió. Com a pràctica, sempre valida la versió activa amb python --version quan activis l’entorn.

Configurar entorns virtuals python amb diferents versions no ha de ser un repte, sinó un procés que et faci guanyar ordre, control i tranquil·litat. 🌈 No és només qüestió d’operacions tècniques: és la base per construir projectes sòlids, sostenibles i adaptats a qualsevol necessitat.

Si alguna vegada t’has preguntat quin és el millor mètode per crear virtualenv python, no ets l’únic. El debat entre pipenv versus virtualenv és com comparar un cotxe esportiu i un SUV familiar: ambdós serveixen per viatjar, però depèn molt del terreny i de les necessitats personals. En aquesta secció, aclarirem això amb exemples, estadístiques i consells pràctics perquè entenguis què li convé al teu projecte i a tu, sense embolicar-te en termes tècnics difícils. 🚗🚙

Què és pipenv i què és virtualenv? 🤓

virtualenv és una eina senzilla que crea entorns virtuals independents per a Python, permetent que cada projecte tingui les seves pròpies dependències. És lleugera, ràpida i fàcil d’utilitzar per a la majoria de desenvolupadors. Per exemple, un programador que treballa en un projecte compacte amb poques dependències pot preferir virtualenv per la seva simplicitat i velocitat.

D’altra banda, pipenv és més que un entorn virtual. Integra la creació d’entorns amb la gestió de dependències, usant fitxers especials com Pipfile i Pipfile.lock. Això facilita la replicació d’entorns exactes entre equips i en producció. Un equip de 5 desenvolupadors que vol garantir que tots treballin amb les mateixes versions de paquets trobarà en pipenv un aliat perfecte.

Avantatges i contras de pipenv i virtualenv: comparació detallada 💡

Quan i per què triar pipenv?

Si fas servir Python per a projectes col·laboratius o empresarials, el 52% dels equips prefereixen pipenv per la seva capacitat d’assegurar que tot l’equip treballa amb les mateixes versions. Per exemple, en una consultora TIC que desenvolupa aplicacions web per clients diferents, pipenv ajuda a evitar que un “error de versió” trenci la producció i provoca un regressiu de temps. Amb pipenv, la compatibilitat i replicabilitat dels entorns és gairebé automàtica, el que és una benedicció quan hi ha més de tres persones implicades.

També és preferible quan es necessita un sistema formal de bloqueig de versions (“lock files”), que mantingui un registre exacte de les versions instal·lades, molt útil en projectes que manejen múltiples dependències complexes.

Quan és millor virtualenv? 🤷‍♂️

Per a projectes petits, scripts individuals, o quan necessitis crear un entorn ràpid sense moltes complicacions, virtualenv és la millor opció. Per exemple, un estudiant que està aprenent Python i vol fer proves puntuals en diferents versions trobarà en virtualenv un aliat senzill i flexible.

A més, el seu ús és molt recomanat quan no vols dependre de llibreries externes, o quan treballes en sistema amb restriccions, ja que virtualenv és lleuger i independent de gestors de paquets avançats.

Exemples pràctics que desafien mites comuns sobre pipenv i virtualenv ✨

• Molts creuen que pipenv és sempre més lent. Però un equip de desenvolupament d’una startup tecnològica va comprovar que, tot i ser una mica més lent al principi, el temps estalviat en corrupcions d’entorn i conflictes en producció va ser del 35%, cosa que justifica l’ús de pipenv a llarg termini.
• Un altre mite és que virtualenv no gestiona la versió de Python. És cert que no ho fa directament, però combinat amb eines com pyenv, pots tenir el millor control possible, tal com fan molts desenvolupadors experimentats.
• Un tercer error és pensar que només els entorns virtuals grans necessiten bloqueig de dependències. Fals: segons un estudi del 2024, un 28% dels petits projectes van tenir errors per dependències mal sincronitzades, evitables amb l’ús de pipenv o eines similars.

Passos per crear virtualenv python amb pipenv i virtualenv: guia pas a pas 📋

Amb pipenv:

1. Obre la terminal i assegura’t d’haver instal·lat pipenv amb pip install pipenv (si no està instal·lat).
2. Navega a la carpeta del projecte: cd/ruta/al/projecte.
3. Executa pipenv install python==3.10 (per exemple), això crea un entorn amb la versió indicada.
4. Afageix els paquets amb pipenv install nom-paquet.
5. Activa l’entorn amb pipenv shell.
6. Quan acabis, pots sortir amb exit.
7. Si vols llistar dependències, revisa el fitxer Pipfile i Pipfile.lock.

Amb virtualenv:

1. Assegura’t d’haver instal·lat virtualenv amb pip install virtualenv.
2. Instal·la la versió de Python amb pyenv o té-la en el sistema.
3. Crea l’entorn indicant la versió: virtualenv -p/path/to/python3.8 env_projecte.
4. Activa l’entorn amb source env_projecte/bin/activate (Linux/macOS) o .env_projecteScriptsactivate (Windows).
5. Instal·la dependències amb pip install nom-paquet.
6. Desactiva l’entorn amb deactivate.
7. Mantingues un fitxer requirements.txt amb pip freeze > requirements.txt per compartir dependències.

Errors comuns i com evitar-los 📌

• Intentar activar entorns abans de crear-los; sempre comprova que la carpeta de l’entorn existeix.
• Confondre les comandes entre virtualenv i pipenv, que tenen sintaxis diferents.
• Oblidar definir la versió de Python, sobretot quan gestionar versions python és clau.
• No actualitzar els fitxers de dependències després de canvis.
• Utilitzar versions antigues de pipenv o virtualenv que poden tenir bugs incompatibles.
• Fer servir les dues eines en un mateix projecte sense saber que poden generar conflictes.
• Oblidar documentar la versió o eina usada, dificultant manteniments futurs.

Futur i recomanacions: on va la gestió d’entorns virtuals? 🔮

El desenvolupament de dues eines com pipenv i virtualenv mostra la necessitat creixent de gestionar no només dependencies, sinó versions i entorns de manera segura i eficient. Amb l’augment d’equips remots i projectes col·laboratius, les eines que integren gestió de versions i entorns (com pipenv) estan guanyant terreny, però la simplicitat i la velocitat de virtualenv seguiran sent valuoses per molts.

Experiments recents apunten cap una millor integració d’aquestes eines amb Docker o altres tecnologies de conteniració, així com una millor experiència d’usuari per a desenvolupadors. Mentrestant, conèixer ambdues i triar segons el projecte és la millor aposta.

Preguntes freqüents sobre pipenv versus virtualenv

• És pipenv millor que virtualenv per a principiants?
  Depèn. Pipenv és més complet i gestiona dependències amb més precisió, però té una corba d’aprenentatge més alta. Virtualenv és més senzill i a vegades millor per començar ràpidament.
• Puc fer servir pipenv i virtualenv en el mateix projecte?
  No és recomanable perquè pot generar conflictes i confusions sobre quin entorn està actiu o què s’ha instal·lat.
• Què passa si no especifico la versió de Python quan creo l’entorn?
  Per defecte es fa servir la versió Python del sistema. Això pot portar a incompatibilitats si el teu projecte necessita una versió diferent.
• Com sé quina versió de Python està activa dins l’entorn virtual?
  Un cop activat l’entorn, executa python --version per veure la versió exacta que s’utilitza.
• És imprescindible utilitzar fitxers com Pipfile o requirements.txt?
  Són molt recomanables per garantir que tothom a l’equip utilitza les mateixes dependències i versions, facilitant la replicabilitat i la gestió a llarg termini.

Vols tenir el control total de les teves versions de Python i no acabar embolicat entre projectes amb diferents requisits? 🌪️ Doncs aquesta guia pràctica és just el que necessites! Aprendrem pas a pas com instal·lar python múltiples versions i gestionar-les fàcilment amb pyenv, una eina que és com un guarda-roba intel·ligent per a totes les teves versions de Python. Imagina que cada versió és un vestit, i pyenv és l’armari que t’ajuda a triar ràpidament el conjunt que millor escau a cada ocasió. 🧥👔

Qui hauria dutilitzar pyenv i per què?

Si treballes en diferents projectes de Python, o vols provar noves funcionalitats sense afectar el teu entorn principal, pyenv és imprescindible. Segons una enquesta de 2024, més del 60% dels desenvolupadors Python professionals utilitzen pyenv o eines similars per tenir diverses versions instal·lades i facilitar la gestió d’entorns.
Per exemple, un equip de desenvolupadors que desenvolupa una app amb Python 3.8 i alhora manté un projecte antic en Python 3.6 trobarà en pyenv l’eina perfecta per saltar d’una versió a una altra sense complicacions ni conflictes. Pyenv fa que aquest procés sigui tan senzill com canviar de canal a la televisió!

Què és pyenv i com funciona?

Pyenv és un gestor de versions de Python que et permet instal·lar python múltiples versions en paral·lel i canviar fàcilment entre elles. Funciona insertant-se en el teu sistema i redirigint les crides a Python a la versió que vulguis segons la carpeta o el teu entorn actual. És com tenir diferents comandaments a distància, un per a cada televisor; amb pyenv, tu tries quin"televisor" — o versió de Python— vols usar en cada moment.

Quan utilitzar pyenv per gestionar versions python?

Pyenv és ideal quan:

😊
• Necessites instal·lar python múltiples versions per projectes diferents.
• Vols provar una nova versió de Python sense tocar la instal·lació global.
• Treballem en equips on cada desenvolupador pot tenir la seva versió preferida.
• Vols mantenir versions antigues per compatibilitat amb paquets que no s’han actualitzat.
• Vols configurar entorns virtuals sota diferents versions sense error humà.
• Busques una solució lleugera que no necessiti contenidors o màquines virtuals.
• Vols tenir el control del teu desenvolupament local sense interferir amb sistemes globals.

Com instal·lar python múltiples versions amb pyenv: Guia pas a pas

🚀
1. Instal·la pyenv al teu sistema. Per a Linux/macOS, pots usar aquest comandament:

curl https://pyenv.run | bash

Per a Windows, recomanen utilitzar el projecte pyenv-win disponible a GitHub.

2. Afegeix pyenv a la ruta del sistema. Normalment, hauràs dafegir al teu fitxer .bashrc, .zshrc o equivalent les següents línies:

export PATH="$HOME/.pyenv/bin:$PATH"eval"$(pyenv init --path)"eval"$(pyenv virtualenv-init -)"

3. Reinicia la terminal o escriu source ~/.bashrc (o equivalent) per carregar les configuracions.
4. Consulta les versions disponibles de Python amb:

pyenv install --list

Aquesta comanda et mostrarà una llista llarga amb totes les versions oficials i algunes especials que pots instal·lar.

5. Instal·la la versió que necessitis. Per exemple, per instal·lar Python 3.10.8:

pyenv install 3.10.8

6. Configura la versió global per defecte (la que s’utilitzarà si no s’indica cap altra):

pyenv global 3.10.8

7. També pots configurar una versió local per a un projecte concret, que s’activarà automàticament quan estiguis dins d’aquesta carpeta:

cd ruta/al/projectepyenv local 3.8.13

8. Comprova la versió activa amb:

python --version

Veureu que canvia segons la configuració global o local.

9. Combina pyenv amb virtualenv o pipenv per gestionar entorns virtuals en cada versió i no barregis dependències!
10. Reinicia la terminal si cal per assegurar que tot funciona com cal.

Estadístiques claus i analogies per entendre pyenv

🤓
• Més del 65% dels professionals de Python que treballen en entorns mixtos instalen pyenv per mantenir l’ordre entre versions.
• Un 70% afirma que pyenv los ayuda a evitar conflictos frecuentes y ahorrar hasta el 40% de tiempo en tareas de configuración.
• Imagina pyenv com un director d’orquestra que coordina tots els músics (versions de Python) per assegurar que la música (el projecte) soni sempre perfecte.
• Parlar de pyenv és com tenir un comandant que sap exactament quin vestit posaries en qualsevol situació, fent que estiguis sempre preparat.
• El canvi de versions amb pyenv és tan ràpid i transparent que es pot comparar amb canviar de canal a la TV, sense interrupcions ni esperes.

Errors comuns i com evitar-los 🛑

⚡
• Oblidar-se d’afegir pyenv al PATH, fet que fa que la terminal no reconegui les seves comandes.
• No reiniciar la terminal després de la instal·lació i configuració, la qual cosa impedeix carregar bé les variables d’entorn.
• Instal·lar versions de Python però no especificar-les localment o globalment amb pyenv.
• Confondre les versions del sistema amb les de pyenv, creant conflictes silents.
• Ignorar errors durant la compilació de versions, especialment en sistemes amb paquets essencials no instal·lats.
• No sincronitzar pyenv amb virtualenv, fent que les versions no s’aprofitin correctament en els entorns virtuals.
• Instal·lar versions molt antigues sense ser conscients que podrien no funcionar bé amb les dades modernes o llibreries actuals.

Problemes i riscos en la gestió de múltiples versions i com solucionar-los 🚧

Gestionar diverses versions no és només instal·lar i canviar; cal entendre que alguns projectes requereixen versions específiques per la compatibilitat amb paquets o frameworks. L’error més comú és canviar la versió global sense comprovar impactes en altres projectes, el que pot trencar l’entorn de desenvolupament.

Una solució és utilitzar la configuració pyenv local per assignar versions concretes per projecte, i documentar les versions que cada projecte necessita. També és essencial mantenir actualitzats els sistemes i compilers necessaris per a la compilació de Python en alguns sistemes operatius.

Investigacions i futures tendències en gestionar versions python

Els desenvolupadors de pyenv treballen constantment per integrar millors processos d’instal·lació automàtica, millorar la compatibilitat amb Windows i realitzar més enllaços amb contenidors i orquestració. També s’està estudiant com incorporar intel·ligència artificial per recomanar la millor versió segons les necessitats del projecte, el que redefiniria com fem servir pyenv de manera més òptima.

La comunitat Python treballa en nous estàndards per millorar la gestió nativa de múltiples versions, però de moment pyenv és la millor eina disponible per a desenvolupar amb flexibilitat i ordre.

Recomanacions per treure el màxim profit a pyenv 🚀

✨
• Fes una instal·lació neta i segueix al peu de la lletra la documentació oficial.
• Aprèn a combinar pyenv amb entorns virtuals (virtualenv o pipenv) per evitar problemes de dependències.
• Documenta cada projecte amb la versió de Python usada i com l’entorn està configurat.
• Mantingues còpies dels arxius .python-version que usen pyenv local per sincronitzar l’entorn entre equips.
• Actualitza pyenv periòdicament per accedir a noves versions de Python i correccions.
• Utilitza pyenv doctor (disponible a la comunitat) per diagnosticar errors comuns.
• Si estàs en Windows, prova pyenv-win, que s’adapta millor a aquesta plataforma.

Preguntes freqüents sobre pyenv i la instal·lació de múltiples versions de Python

• Quins sistemes operatius suporten pyenv?
  Principalment Linux i macOS, però amb pyenv-win també es pot usar en Windows.
• Podré canviar versions de Python fàcilment pel mateix projecte?
  Sí, amb pyenv local pots tenir diferents versions a diferents carpetes i el canvi és automàtic quan naveges entre projectes.
• Quina diferència hi ha entre instalar Python normalment i amb pyenv?
  Instal·lar normalment posa la versió a tot el sistema, amb pyenv pots tenir moltes versions en paral·lel i triar-ne quina vols usar segons el projecte.
• Quins paquets o dependències hauria d’instal·lar abans d’usar pyenv?
  Depèn del sistema, però normalment calen compiladors (build-essential en Linux), openssl, libffi i d’altres que permetin compilar Python.
• Com sé quines versions de Python es poden instal·lar amb pyenv?
  Amb la comanda pyenv install --list veuràs totes les versions oficials i algunes alternatives disponibles.